Sóc una bella al·lusió a la seducció que es troba en desacord amb el vel de l'aparença; entre llenços i veladures em vaig amagar sota el traç d'una ma condemnada a la melancolia. I aquella ma maleïda, que temia deixar-se anar per distracció, es va perdre a si mateixa. Llavors, per redimir-se m'envoltà de tres-cents pinzellades d'aigua cristal·lina, i quan va poder desfer la tela, l'únic que va quedar fou el seu reflex.
Si em dónes un somni hermètic poster m'hi quedi per sempre, perquè no tinc més remei que sortir i presentar-me de les formes més inversemblants, i tants han sigut fins ara els medis pels quals m'han anomenat, que si esculls un adjectiu a l'atzar, et diran que al meu costat és inapel·lable.
Fujo de la temporalitat, em determina, i jo sóc indeterminable. Com un verí curatiu que tot ho abasta, a la vegada inexorable. Si alço el vol, em transformo en tot allò que et pot delectar.
com Alícia caiguent pel cau de la llebre que mai no arriba,
i de tant en tant dolça, i d'altres geminada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario